Declaració Sindicat Estudiants
Font: tottarragona.cat
El Sindicat explica el perquè d’aquesta nova vaga:
“La vaga de 72 hores organitzada pel Sindicat d’Estudiants a octubre i la Vaga General del 14 de novembre van ser un gran èxit. Milions d’estudiants vam buidar les aules dels instituts i la universitat, i centenars de milers vam participar a les històriques manifestacions.
Sí, vam sortir al carrer perquè la dreta vol tornar a l’ensenyament franquista, on l’educació de qualitat estigui reservada exclusivament als que la poden pagar, i els joves de famílies treballadores siguem llençats a les llistes de l’atur o a les feines escombraria amb salaris miserables.
La nostra lluita en defensa de l’ensenyament públic, gratuït, de qualitat, democràtic i laic, ha guanyat el suport de la majoria de la societat, els treballadors i els professors. Així va ser el 18 d’octubre, quan la CEAPA es va unir al Sindicat d’Estudiants i junts vam organitzar manifestacions de centenars de milers de pares, estudiants i professors a diferents zones de l’Estat.
Les noves mesures que Wert pretén introduir a la LOMCE tenen el mateix caràcter pro-franquista que les revàlides i itineraris segregadors contra els que vam sortir al carrer a l’octubre:
• S’incrementarà l’escandalós poder que l’Església Catòlica té sobre l’educació (propietària del 80% de la privada concertada), fent que l’assignatura de religió (i la seva alternativa) sigui avaluable a secundària i compti en l’expedient acadèmic.
• Blinden les subvencions per a col•legis que segreguen per raó de sexe i es facilita que es desviïn més fons públics per a aquells que veuen l’educació com un negoci i no com un dret.
• Ofensiva contra les llengües pròpies: amb la intenció d’acabar amb el dret a que els estudiants catalans, gallecs i bascos puguin estudiar i aprendre amb garanties dins de l’escola pública en les seves llengües respectives. A Catalunya, aquesta mesura significaria acabar amb el model d’immersió lingüística i segregar els estudiants en línies lingüístiques.
• Intenció de Wert de suprimir el dret de Vaga de TOTS els estudiants de secundària.
Com es poden qualificar aquestes mesures brutals? Nosaltres no mentim, són hereus del franquisme i volen fer-nos retornar al mateix sistema educatiu, antidemocràtic i autoritari!
CiU no és el nostre aliat contra el PP. CiU ha estat còmplice del PP des del principi en totes les retallades, incloent- hi els de l’educació pública. Han estat l’avantguarda i ja han anunciat un nou ajust de 4.000 milions d’euros que servirà per afavorir els rics i atacar a la classe treballadora i la joventut.
No hi ha diners ni per l’escola ni per la sanitat pública, però si que hi ha diners pels banquers i grans capitalistes, que obtenen beneficis insultants gràcies a l’explotació laboral i a l’especulació, que són els responsables de la crisi econòmica i que segueixen obtenint beneficis multimilionaris a costa de precaritzar la nostra vida. Per a ells no hi ha retallades, no hi ha desnonaments, no hi ha acomiadaments. Cada dia més persones es sumen a la protesta en defensa dels nostres drets. Ho hem vist a la Vaga General del 14N, a les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública, a les concentracions per evitar els desnonaments … La lluita ha de continuar!
Diverses organitzacions i col•lectius es sumen a la convocatòria del Sindicat d’Estudiants per tal de defensar l’educació pública i secundaran la convocatòria. És el cas del MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa), Plataforma Andalusa en defensa de l’escola pública (convocarà també a la vaga de pares per al dia 7 de febrer, fent una crida al fet que les famílies no portin aquest dia als seus fills als centres d’estudi.
Per part dels sindicats del professorat aquest mateix dia es sumen a la mobilització convocant un atur de 2 hores als centres d’estudi i concloent aquesta jornada en una gran manifestació del conjunt de la comunitat educativa a les capitals de província andaluses), Plataforma en defensa de l’educació pública de Granada (també convocarà manifestacions el dijous 7 per la tarda), la CEAPA (Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes), els companys de l’Assemblea d’Estudiants d’Osca i Estudiantes Pre-parados de Canàries, la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics de Móstoles, els professors de la Universitat Complutense de Madrid (que s’unirà a les parades dels dies 5 i 6), la Coordinadora de treballadors del sector públic de Madrid (que convoca manifestacions el dijous 7 a la tarda en defensa de l’educació, els serveis públics i unes condicions de treball dignes per a tots els treballadors del sector), el sindicat de professors STEs (recolzen les jornades de vaga i animen a participar en totes les manifestacions) i altres col•lectius que confirmaran les seves convocatòries pròximament arreu de tot l’estat espanyol.
Convocades noves jornades de vaga estudaintil
Extracte de la web del Sindicat d’estudiants (http://www.sindicatdestudiants.net/index.php?option=com_content&view=article&id=485:el-muce-dona-suport-a-la-vaga-destudiants-del-5-6-i-7-de-febrer-convocada-pel-sindicat-destudiants&catid=31&Itemid=78)
MUCE DÓNA SUPORT A LA VAGA D’ESTUDIANTS DEL 5, 6 I 7 DE FEBRER CONVOCADA PEL SINDICAT D’ESTUDIANTS dijous, 24 de gener de 2013 17:46 El MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa), plataforma que integra als sindicats de professors, federacions d’associacions de pares i mares i organitzacions d’estudiants de Catalunya, dóna el seu suport a la convocatòria de vaga del Sindicat d’Estudiants i crida a participar en les manifestacions: “Les entitats integrants del Marc Unitari de la Comunitat Educativa – MUCE- davant la convocatòria dels estudiants d’una Setmana de Lluita, del 4 al 8 de Febrer, manifesta el seu suport i comparteix la protesta i reivindicacions dels estudiants. Així com també crida a la comunitat educativa a participar en les manifestacions convocades.” Conformen el MUCE: CCOO, CGT, UGT, USTEC-STES, FAPAC, FAPAES, AM Rosa Sensat, FMRP, AEP, AJEC, Sindicat d’Estudiants i SEPC. A Catalunya les manifestacions del 6 de febrer seran a Barcelona a les 12.00h en Pl. Universitat i a Tarragona a les 12.00h en Pl. Imperial Tàrraco. Barcelona 22 de Gener de 2013.
La LOMCE i les seves interpretacions
Adjuntem un estudi que ens ha arribat sobre l’estudi del que implica la LOMCE (no es només un atac al model lingüistic, inclou també molts altres canvis de pes).
La junta de l’Ampa no compartim necessariament totes i cada una de les afirmacións que s’hi inclouen, peró ens ha semblat interessant aportar un element més de reflexió.
Manifestacións de rebuig al avantprojecte LOMCE
Adjuntem la convocatòria enviada per la FAPAC (Federació d’Ampa) per les dues concentracions previstes pels propers dies 10 i 13 de Desembre:
Nutrició i noves tecnologies
Font: Criatures (Diari Ara).
Joves més sans. Alimentació equilibrada via Whatsapp
Actualitzada el 15/11/2012 19:48
Un estudi científic revela que el coaching nutricional mitjançant WhatsApp contribueix a la millora dels hàbits nutricionals. La iniciativa ha estat premiada en el IX Congreso de la Sociedad Española de Nutrición Comunitaria
La investigadora Dra Marga Serra de la Universitat Ramon Llull (URL) de Barcelona ha presentat al IX Congrés de la SENC (Societat Espanyola de Nutrició Comunitària), celebrat a Cadis, els resultats de la seva investigació Educació nutricional mitjançant WhatsApp (NutrApp). El projecte va ser distingit amb el primer premi a la millor comunicació oral, atorgat pel Comitè Científic del Congrés. L’experiència es va realitzar durant el mes de maig en un grup de 90 joves, sans, de 18 a 35 anys, que van acudir a la crida mitjançant les xarxes socials Facebook i Twitter per millorar els seus hàbits alimentaris. L’experiment va consistir en que durant un mes, cada usuari tenia a una de les 20 nutricionistes participants a la seva disposició via Whatsapp per aconseguir una alimentació equilibrada i adequada a les necessitats. El projecte es va dur a terme amb la finalitat d’estudiar la viabilitat de l’aplicació com a eina educativa i alhora, observar si els participants milloraven la seva adherència a la dieta mediterrània. Per això, se’ls va passar diversos qüestionaris abans i després de la intervenció.
Els resultats van ser molt positius, ja que en tots els casos milloraven els hàbits alimentaris: augment de consum de peix, fruita i hortalisses i verdures; disminució del consum de carns vermelles, rebosteria comercial, begudes carbonatades i ensucrades i l’hàbit de picar entre hores. D’altra banda, les possibilitats multimèdia d’un servei de comunicació com WhatsApp va ajudar al fet que els usuaris milloressin les tècniques culinàries, la planificació de la compra i que la seva dieta s’acostés més als patrons recomanats en la dieta mediterrània. Per exemple, es va aconseguir que el consum recomanat de verdures i hortalisses passés del 18% al 53%, i que el consum de rebosteria comercial disminuís d’un 58% a un 25%.
Marga Serra, professora d’educació nutricional de la URL-Blanquerna, conclou que aquest mètode serveix per reforçar el consell educatiu dietètic en població sana. En cas de patologia s’ha d’acudir a la consulta presencial. El projecte Nutrapp està compost de vint nutricionistes coordinades per Marga Serra i Elena Carrillo. Els resultats de l’experiència seran publicats pròximament en una revista científica.
Importància dels Audovisuals en l’educació
Font: Criatures (Diari Ara)
Els professionals alerten de la poca formació audiovisual dels educadors
Actualitzada el 18/11/2012 11:21
“La imatge en moviment és el primer mode de coneixement que els nens aprenen sols, hi ho fan als 18 mesos”, assegura Marc Reid, del British Film Institut. Per tant, de la mateixa manera que els nens aprenen a llegir i a escriure a les escoles, també haurien d’aprendre a llegir i interpretar el llenguatge audiovisual. “Haurien de modificar el currículums escolars perquè la imatge en moviment en formés part”, ha afirmat Reid. Per això els professionals reunits aquest cap de setmana en la XII edició de les Jornades de l’Observatori Europeu de TV Infantil han remarcat la necessitat de formar professors i educadors perquè puguin utilitzar la riquesa d’aprenentatge que els instruments audiovisuals poden oferir en el procés educatiu dels infants.
El pedagog, la figura clau
“La figura clau és l’educador, és fonamental que tingui una formació en cultura mediàtica”, ha explicat el psicòleg educatiu Xavier Martorell. Aquest, que també forma part del departament de projectes d’aprenentatge de TV3, ha remarcat la importància que els mestres disposin del coneixement necessari per potenciar i transmetre l’alfabetització audiovisual als alumnes. “Necessitem formar consumidors crítics d’audiovisuals”, ha declarat Martorell al mateix temps que alertava de les conseqüències negatives que pot tenir en un infant aquesta mancança. El perill de crear “inadaptats” és una realitat si els professors no tenen la suficient confiança i aptituds per transmetre un bon ús de tots els mitjans audiovisuals, ja siguin videojocs, Internet, televisió, tablets, etc.
“Reset educatiu”
Els experts han aconsellat a les administracions fer un replantejament en el sistema educatiu per incloure la riquesa i transversalitat del llenguatge audiovisual que la societat reclama actualment. També han remarcat la pluralitat de coneixements i capacitats que aquests mitjans son capaços d’ incentivar en els infants ja que “pensar i expressar a través de la imatge és essencial”, ha afirmat la directora de l’OETI, Cristina Tresserres. En la línia d’ aquesta reforma educativa, els experts també han aconsellat que “no es prioritzi el currículum per sobre de les competències”, ha explicat Martorell. No es tracta de començar des de zero sinó de “complementar el que hem fet fins ara, acompanyats de l’evolució que la nostra societat ha de tenir”, ha conclòs.
Experts internacionals aconsellen introduir la televisió, el cine, Internet i els videojocs a dins les aules
“Els nens ja no són mers consumidors de audiovisuals sinó que s’han convertit en usuaris”, ha declarat, per la seva banda, la fundadora de Crocodox, Carme Verdaguer. En aquest sentit, els experts recomanen introduir elements interactius i mitjans audiovisuals com a nous instruments per al procés educatiu dels infants. Les noves generacions han nascuts rodejades de gadjets, per això, els especialistes en la matèria aconsellen, tan a casa com a les aules, donar resposta a aquesta nova necessitat. Videojocs per ensenyar matemàtiques o aplicacions pedagògiques musicals ha estat alguns dels exemples que s’ha exposat aquest matí en el XVI Fórum Mundial de la TV Infantil.
Setmana de les Pantalles Sanes
Aquestes Jornades de l’OETI, celebrades a la seu de les institucions europees de Barcelona, s’emmarquen dins la XII Edició de la Setmana de les Pantalles Sanes. A l’acte hi han participat professionals del món de l’educació, comunicació audiovisual, sector TIC, psicologia i pedagogia, tan de l’àmbit nacional com internacional. Aquestes jornades pretenen que els responsables de televisió i dels món de la infància, inclosos els nens, puguin elaborar espai de discussió per així poder construir instruments estratègics per millorar el contingut audiovisual al que estan exposats els més petits i siguin a la vegada educatius, formatius i entretinguts. Les jornades situen Barcelona com un punt de trobada internacional de reflexió sobre el món audiovisual infantil i té com a objectiu analitzar la influència que exerceixen aquests mitjans en l’imaginari i la creació de valors dels nens.
Revista dels alumnes de 4rt de l’Institut
Dins de les assignatures optatives de 4rt, hi ha la realització d’una revista Digital. Els alumnes han finalitzat el seu primer número, del qual us donem a sota l’enllaç:
http://blocs.xtec.cat/revistainsmontserratcolomer/
Confiem ho trobeu interessant.
Acta Assemblea 13 de Novembre de 2012
ACTA DE L’ASSEMBLEA INICI DE CURS 2012-2013 DE L’AMPA INSTITUT JOSEP FUSALBA
LLOC: Cantina Institut Sant Esteve Sesrovires
Data: 13 de Novembre de 2012
Hora: 20:30 i 20:35 hores
Assistents:
Hi assisteixen els pares I mares membres de la junta, disculpant la seva assistència Montse Arevalo, Silvia Bastardas, Delma Rodríguez i Sara Vilanova:
A més, les famílies que a continuació es detallen:
Aquilue Herrro, Canal Vilanova, Casals Sánchez, Cuesta Gómez, Delgado Andreo, Espaulella torrella, Fàbregas Garcia, Lazaro Gel, Martín Gutiérrez, Parrado Mera, Schnabel Parellada, Veguillas Bascompte
Ordre del dia:
- Lectura i aprovació acta assemblea anterior.
- Definició projectes
- Canvi Horari
- Estat de comptes
- Precs i preguntes
Desenvolupament de la reunió:
1. S’aprova l’acta de l’assemblea anterior per unanimitat
2. Es defineix el calendari d’activitats per el curs 2012-2013. Es remarca que es tracta d’un any de continuïtat dels projectes engegats. Es fa un esment especial de:
2.1. Banc de Llibres: A rel dels problemes que hi van haver-hi al final de curs amb el repàs dels llibres, es comenta la necessitat d’incrementar la comunicació i de recordar els principis de funcionament del mateix. Es proposa pels assistents buscar fórmules alternatives pel repàs dels llibres.
2.2. Comissió Participació. Es manifesta que tot i voler seguir amb el projecte, que des de el principi quedava clar que era a llarg termini, però començar a exigir algun tipus de balanç de resultats al centre.
- Renovació de Junta: S’indica que a final d’any es produirà una situació crítica, ja que 6 membres de la junta deixaran el seu lloc (be per que els seus fills ja no continuaran al centre, be per que porten ja molts anys i consideren el seu cicle acabat). Per tant es important la entrada de noves persones a la junta.
- Balanç: Es fa el balanç econòmic del curs passat amb una pèrdua de 3.373 Euros, que si mes no, sembla que serà menor perquè finalment es cobrarà el conveni pendent amb l’Ajuntament. Això permetria reduir el dèficit a l’import de la donació al centre, tal com era previst. Per el curs 2012-2013 es remarca la falta de recursos externs, pel que es fa un pressupost conservador per quadrar despeses amb els ingressos propis.
- Precs i preguntes:
- S’acorda sol·licitar al centre una primera valoració del funcionament de l’horari continuat, i una explicació de quins aspectes han canviat sobre el que inicialment ens van indicar.
- Es comenta que hi ha un problema de robatoris a les classes. S’informa que està previst canviar els panys de les portes en breu.
- Es comenta el problema de l’ús incorrecte que molts alumnes fan dels ordinadors, i de les conseqüències que te en el us diari del mateix (professors que prefereixen no utilitzar-lo per por a no poder controlar als alumnes).
- Es proposa fer tallers de Formació en la participació, de forma que l’esforç realitzat es transmeti a la societat.
I sense més temes a comentar, a les 21:55 es dona l’assemblea per finalitzada.
L’educació adaptada a les necessitats del futur (o del present?)
Font: El País
Son las matemáticas, estúpido
La economía del conocimiento exige una educación sustentada en tres fundamentos: un nivel avanzado en matemática y estadística, una capacidad elevada para escribir un argumento y un nivel avanzado de inglés
Las elecciones americanas han tenido un ganador inesperado: los modelos estadísticos. Ya en las elecciones de 2008, un bloguero llamado Nate Silver consiguió una leal audiencia desde su blog a base de predicar el evangelio del rigor, la calma y el análisis de los pronósticos electorales por encima de las opiniones basadas en la “intuición” y el “instinto”. Llegado el momento de la elección, su modelo estadístico, que combinaba todos los datos de encuestas existentes para producir un resultado electoral Estado a Estado, consiguió un éxito enorme al predecir los resultados en todos los Estados menos uno. Tras este éxito, el New York Timesle compró el blog y lo instaló en su primera página en Internet durante esta campaña de 2012.
El análisis que ha llevado a cabo Nate Silver en este ciclo ha sido espectacular por lo razonable, valiente, y al final, correcto. Desde hace muchos meses predecía su modelo estadístico una clara, aunque ajustada, victoria de Obama en el Colegio Electoral. Su argumento básico era que lo importante no era la intención de voto nacional (empatada prácticamente), sino la de los Estados, ya que son estos los que participaban en el Colegio Electoral; que había muchas encuestas estatales en los Estados clave (Ohio, sobre todo); y que todas casi sin excepción predecían victorias ajustadas de Obama. Cada encuesta daba una victoria dentro del margen de error, pero cuando se combinaban todas correctamente y se computaba su impacto en el colegio electoral, se llegaba a una predicción con un alto grado de confianza.
Enfurecida, y convencida de que estas elecciones las tenía ganadas, el ala más dura del partido republicano emprendió un durísimo ataque contra Silver, acusándole de ser un manipulador, ocultar los datos, no entender las encuestas, tener una fórmula compleja, tener una fórmula trivialmente sencilla, etcétera. Apoyando estos ataques se encontraban muchos “opinadores profesionales” de izquierda y derecha, acostumbrados a interpretar tendencias desde su sillón, y que veían en peligro su posición ante los avances de este amateur (y muchos otros que seguían tras sus pasos).
Nate Silver respondió siempre a estos ataques con calma, explicando las matemáticas en los términos más sencillos, aclarando lo que sus datos querían y no querían decir e insistiendo en que no era la carrera justita y ajustada hasta el final que los vendedores de periódicos y los republicanos “duros” querían ver, sino que caminábamos hacia una victoria clara de Obama. Sus discusiones entraban en detalle en asuntos como la correlación entre los movimientos de los distintos Estados, la predictibilidad de la participación, la fiabilidad de diferentes tipos de encuesta. Sus enemigos demostraban continuamente su completa ignorancia de los conceptos estadísticos más básicos, en particular la diferencia entre el tamaño del margen de victoria (un par de puntos) y el que este margen sea o no estadísticamente significativo.
El resultado electoral supuso una victoria para Silver aún mayor que la de 2008. No solo acertó el ganador y su margen, sino también el resultado en todos y cada uno de los Estados. Y siempre, eso sí, insistiendo con humildad en que no tenía ningún mérito, que lo único que hacía era fiarse de los datos y no de su instinto.
La victoria de Silver es una anécdota, sí. Pero como en el caso de la evaluación cuantitativa de los jugadores de baseball que describe el periodista Michael Lewis en Moneyball (y que es ahora una película de éxito), refleja la victoria de un mundo nuevo, en el que los que son capaces de entender, interpretar y analizar la información derrotan a los especuladores de salón que no saben leer los datos, pero que saben enrollarse como las persianas sobre todo lo que está bajo el sol. Un mundo en el que gana el argumento no el que más cobra, el más prestigioso, o el jefe, sino cualquiera (incluido el más bajo en la jerarquía o el más joven) que sea capaz de hacer el mejor argumento basado en la evidencia empírica.
La revolución que ya ha tenido lugar en la toma de decisiones en finanzas, en baseball, en marketing (con el análisis masivo de bases de datos de compra) y en la política presidencial americana llegará poco a poco a todas las áreas del conocimiento. Y para beneficiarse de ella, habrá que tener un buen conocimiento de estadística y de matemáticas. Y es que las matemáticas no son solo, como dijo Galileo, el lenguaje en el que Dios escribió el universo, sino que son el lenguaje de los datos y la información en la que estamos inundados. Sin entender modelos matemáticos sencillos, lo que estos pueden predecir y lo que no, los supuestos que requieren, la confianza que merecen, es prácticamente imposible participar activamente en campos aparentemente tan poco matemáticos como la biología, la economía, las finanzas, la contabilidad, la sociología, la ciencia climática, la ciencia política, la medicina (¿cuál es la probabilidad de curación en este caso con quimio, con radio o con cirugía?, ¿de qué depende esta probabilidad?), o el marketing.
Nuestros hijos vivirán en este mundo rico en datos, en el que los trabajos manuales bien pagados habrán desaparecido prácticamente, sustituidos por los robots, y en el que la habilidad principal necesaria para ganarse bien la vida será saber manejar datos, información, símbolos, e ideas. Las máquinas no se manipularán con las manos, sino con un teclado, y los maquinistas tendrán que saber programar. El valor añadido en los procesos productivos estará antes de la fabricación (I+D) y después de esta (servicios), no en la fabricación misma. Las decisiones no se tomarán a partir de intuiciones e instintos, sino a partir de una lectura correcta de la evidencia.
Es sorprendente en este sentido que los españoles acepten sin rechistar la estafa que supone la enseñanza secundaria y universitaria que se imparte en demasiados lugares en España, plagada de profesores que imaginan que enseñar consiste en sentarse en una silla a dictar apuntes (¿no conocerán quizás la moderna invención de la fotocopiadora, la impresora, y el correo electrónico?). El debate sobre enseñanza se centra siempre, en cada uno de los interminables procesos de “reforma” en si clase de religión sí o clase no; y si formación del espíritu nacional español, o mejor espíritu nacional catalán o cántabro. Y podemos estar seguros de que los padres protestarán contra cualquier incidente con la comida, que se echarán a la calle ante cualquier subida de tasas, o fallo en la limpieza de las clases.
Pero estamos por escuchar la primera protesta porque a los niños no se les exige suficiente, porque las clases son demasiado blandas, rutinarias, y memorísticas. Estamos por escuchar la primera protesta porque los chicos salen del colegio, con 16 o con 18 años, sin haber adquirido los tres fundamentos claves necesarios para salir adelante en la economía de conocimiento: un nivel avanzado de confianza en el uso de las matemáticas y la estadística; una capacidad elevada para escribir un argumento, no solo correcto gramaticalmente, sino razonado con claridad y convicción; y un nivel avanzado de inglés. No nos engañemos, sin haber adquirido estos tres fundamentos básicos para participar en la economía del conocimiento, es como si los niños no hubieran pisado la escuela desde los 14 años. Y conseguir esta prioridad requiere no solo que los padres se involucren mucho más y que los colegios exijan mucho más, sino también que el modelo educativo cambie, y que exijamos a los Gobiernos, del signo que sea, que sacrifiquen primero el gasto en cualquiera de los otros dos pilares del Estado de bienestar, sanidad y pensiones, si es estrictamente necesario, pero que mantengan por encima de todo la inversión en capital humano, en educación, absolutamente necesaria para asegurar el futuro del país.
Luis Garicano es catedrático de Economía y Estrategia de la London School of Economics.