El curs 2014-15 es va iniciar un programa d’acompanyament educatiu a les famílies amb tant bons resultats que l’AMPA ha decidit continuar-lo un curs més.
Durant les sessions informatives de cicle de començament de curs es farà la presentació del programa previst per la propera edició, que es preveu començar al segon trimestre.
SESSIONS PER PARES I MARES
El curs passat es van fer 4 sessions de dues hores a les quals varen assitir una mitjana de 25 persones.
La primera sessió d’aquest taller va tenir lloc el dia 18 de març i va ser tot un èxit de participació, donat que hi van assistir 55 pares i mares.
En primer lloc, entre tots i totes vam fer una aliança segons la qual vam acordar què volíem aconseguir amb aquest taller i en quins termes volíem treballar. Es va parlar de respecte, comunicació, empatia, confidencialitat, escolta, paciència, actitud d’aprenentatge, etc.
Tot seguit, vam fer una llista d’allò que tots coneixem com a tècniques d’estudi, com ara: organització, planificació, entorn adequat, presa d’apunts, esquemes, resums, mapes conceptuals, comprensió lectora… I d’altres aspectes molt importants en els quals habitualment no hi parem l’atenció que mereixen:
- Per què estudien els nostres fills i filles? Quin objectiu tenen? Autorreconeixement, autoestima?
- Quins factors ambientals els envolten? Com es troben emocionalment parlant?
- Tenen un horari adequat d’estudi? I un horari de son/descans/esbarjo?
- Són regulars a l’hora de treballar per si mateixos?
- Com viuen l’error? Com el vivim els adults? Com un estigma o com allò que ens permet aprendre i créixer?
- Són pacients? Saben esperar/aplaçar l’èxit? O volen arribar al resultat immediatament?
- Els donem la independència suficient per tal que sàpiguen autogestionar-se? Saber què és el que els funciona i el que no? De vegades la millor ajuda és la no ajuda.
- Capacitat de concentració, motivació, creences, autolimitació, procrastinació, etc.
Per acabar, vàrem analitzar què ens va servir i què no de tot allò que ens van transmetre els nostres pares.
A la segona sessió (14 d’abril) van assistir 30 persones.
Hi vam analitzar els 9 manaments de la comunicació entre pares i fills i vam fer uns exercicis per treballar l’escolta, al final dels quals vam analitzar com ens havíem sentit i com s’havia sentit l’altra persona, què ens va funcionat i què no, què és important per comunicar-se:
- Mirar als ulls
- Mostrar que hi som (gestos d’assentiment)
- Interessar-nos pel que ens diuen (fer preguntes)
- Connectar (mostrar empatia, connexió)
- No interrompre
Parlar el mateix idioma (vídeo)
https://www.youtube.com/watch?v=e5Z1WmtM2kg
A la tercera sessió (25 de maig) vàren participar nomes 15 persones, però vam aprofitar per treballar en grups reduïts com afrontem els errors o els suspensos. A partir d’aquí, vam analitzar què és el que ens impedeix que la comunicació sigui fluïda. És el que anomenem “toxines”.
Per contra, vàrem veure com una visió més positiva de l’educació ens permet millorar la comunicació, de manera que si fem peticions en positiu podrem arribar a un compromís molt més fàcilment.
Com a adults que hem d’actuar de mirall envers els nostres fills i filles, hem d’intentar crear un espai de seguretat que els hi permeti confiar en nosaltres i obrir-se a la comunicació, al diàleg i a la col·laboració.
La darrera sessió (15 de juny) es va desenvolupar en petit comitè (només érem 11 persones) i això va propiciar un ambient de confidència que va facilitar l’expressió de les pors i inseguretats a l’hora d’identificar com ens veiem com a pares i mares respecte a l’ideal de pare/mare que cadascú es planteja.
Entre tots vam fer una llista de les característiques o qualitats que creiem que ha de tenir el pare/mare ideal i vam explorar quins aspectes considerem que fem bé i quins altres creiem que hauríem de millorar.
Desprès, cadascú es va comprometre a deixar de banda, de manera conscient, allò que considera que està entorpint la seva relació amb els fills/es i ens vam comprometre a canviar-lo.
Per finalitzar el taller, cadascú va exposar què és el que li va aportar aquesta experiència i tots van valorar la necessitat de tenir un espai d’expressió i d’acompanyament a l’educació per a pares i mares.
Aquí trobareu les presentacions que s’hi van exposar:
